ANUARI D´ACTUACIONS DEL 2008

ANUARI 2.008

 

Un altre any comença, i la il·lusió d’anar fent colla, cada vegada és mes gran, a mesura que  passa el temps.

 

 

- GENER -

 

Com tots els anys, el primer acte es un dels mes susceptibles dels que hi fem. Tots el xiquets i xiquetes estan preparats per a rebre als reis mags vinguts d’ Orient. Enguany, hi van haver noves incorporacions, la qual cosa ens plena de satisfacció. César, Begonya i Pau per primera vegada, tocaren amb la percussió i Pepe Toni, Higini, Rodrigo, Natàlia Picó, Laura, Natàlia Arques i Raül ho feren amb les dolçaines. Les peces que vam tocar van ser Pastorets i pastoretes, l’ Asguilando, Pastoret, on vas?, Ya vienen los reyes i zúmbale al pandero. El dissabte 18 vam quedar al taller de “Nicolau” per a acompanyar a Sant Antoni, que baixava desde la seva ermiteta. Amb passacarrers el portarem fins l’ església. Al mati següent, el recorregut va ser al revés, fins que arribarem a Sant Antoni a on el vam deixar reposant fins l’any següent.

 

 

- FEBRER -

 

El primer cap de setmana de febrer tocàrem a les festes de la Candelera. El dissabte pel matí, passejarem a la Verge per tot el barri, acompanyats per les veïnes amb ramells de flors. Per la vesprà, li tocava el torn a Sant Sebastià. Amb poca afluència de gent, i el fred corresponent per a eixes dates, començarem a tocar la meitat de la colla fins a arribar a l’ església. L’ altra meitat se’n va pujar a tocar a l’ entra de Bocairent. La percussió va tocar Creu daura junt a la Xafigà i les dolçaines, amb la banda de Beneixama, van acompanyar als marrocs, tocant No ho faré mes i Marxa del centenari. El diumenge 3 al mati, quedàrem a l’ església per baixar al barri a Sant Sebastià. En acabar la missa, vam fer una cercavila amb el santet i la Verge. El dijous 13, es celebrava el concert de festes dels gelaters. Jordi i Feco, junt a la banda de Xixona tocaren dos marxes cristianes, Guerres i Bucaners. Com a marxa mora, van tocar la famossisima  Aligeaba-Spyros. El dissabte 16 era l’ entra de les festes d’ hivern. Enguany vam tindre prou feina; tanta que tinguérem que llogar a dos dolçainers més. El millor va vindre quan en l’ultima esquadra ens vàrem ajuntar tots per a tocar Aligeaba-spyros, encara que algun component es quedà al “trabajo”. El mes de febrer venia carregat de feina. La següent actuació fou al concert juvenil de la banda el dimecres 20, en la setmana cultural del mig any. Els prestigiosos Alexis i Juanito acompanyaren en Als ligeros de P. Joaquin Francés, L’ espasa i el drac de Miguel Àngel Mas i Xubuch de José Rafael. Com a regal la marxa cristiana Víctor. El divendres 22 era el torn per a la banda de Xixona. Amb nervis a la panxa pensant amb al dia següent, Feco i Jordi els acompanyaren amb la marxa mora Almorabitum i la marxa cristiana Bucaners.

 

 

- MARÇ -

 

El divendres 21 i darrere del nasareno, ixquerem amb els instruments en la processó del divendres sant. Les peces elegides per a l’ocasió foren Verge de Gracia i la processó 1ª d’ Enric Gironès. El dissabte 29 els nostres veïns busoteros celebraven les seves festes majors en honor a Sant Vicent. Amb els pirates ostentant la capitania cristiana, Feco, Dani, Juanito, Alexis, Jordi i Xesco junt a la degolla, tocaren La rosa i el drac. Desprès, Coloma, Nestor, Adrian i Pote estrenaren Quayna amb la capitania mora.

 

 

- ABRIL -

 

A primers d’abril, comencen les festes de moros i cristians per excel·lència. El dia 10 i el 18 vam pujar a les entraetes d’ Alcoi, junt a la banda de Xixona per a interpretar No ho faré més. Desprès d’ haver assajat prou, encara estàvem un poc desafinats. El 22, el dia l’entra (com deia el biri-biri), no hi podíem faltar. Començarem matinet, a les 9:30. Amb metall i percussió, tocarem Seduïts per la cort, un ballet composat per a la capitania cristiana. Per la vesprà, quan vam acabar de dinar a casa d’ unes mestres d’ Alcoi, companyes de Fabian, amb la banda de Muro tocarem Culibrí, acompanyant al capità moro. Desprès, i com mana la tradició, ens repartirem per totes les filaes mores. Amb els bequeteros Juanito, Coloma, Nestor i Xesco tocant El Kàbila i Museum. Amb els realistes Adri i Feco amb Aligeaba-spyros i El moro del Sinc. I amb l’ esquadra especial de l’ alferes tancant entrà, Víctor i Jordi amb No ho faré més. El diumenge 27 es realitzaren a Xixona, la trobada d’ escoles en valencià i ens avisaren per a amenitzar la vesprada a xiquets i adults de tota la comarca. Dirigits per Jaume Gosálbez, començarem amb Herbero de Mariola, de José Rafael. Continuarem amb la famosa marxa mora Xavier el coixo, que va animar a molta gent a formar esquadretes i desfilar. Seguidament, interpretarem coplas, de José Maria Peñalver, i per a acabar vam tocar la dansa de Xixona, amb el grup de danses de Xixona ballant damunt l’ escenari.

 

 

- MAIG –

 

L’entra de Muro va ser el dia 11. Vam tocar junt a la banda de Xixona amb els moros del Rif, i en acabar tornarem a tocar amb la banda de Bocairent la marxa mora Manu amb els realistes murers. El dissabte 24 vam baixar a Alacant a les entraetes de Sant Blai. Adrian, Nestor i Xesco van tocar La rosa i el drac. El divendres 30, va ser un dia molt especial per a nosaltres i en especial per a la colla. Era la primer vegada que interpretàvem un concert a meitat d’ any. En honor al nostre patró Sant Pasqual bailón i al cine de dalt, férem un concert molt variat.  A la primera part, escoltàrem Molí de lluna. Marxa cristiana de Saül Gómez. Desprès, Rosa Carmina, pasdoble del mestre Alacantí, Antoni de la Asunción. En acabant Comxac, peça composada pel músic xixonenc Adàn Bernabeu. A la mitja part, li vam entregar als nostres mestres en agraïment per la seva tasca, uns castells representatius de Xixona. A la segona part, començàrem amb una peça del famós José Rafael Pasqual Vilaplana, Quadern de Dénia. Una suite formada per quatre parts. La primera El port, la segona La deessa Diana, la tercera Les rotes i la quarta El castell. Desprès Terra, Marxa mora de compositor Juan Sanz. I per acabar Draps bruts. Ballet composat per Francisco Valor per a l’ alferesia de la Filà Alcodianos 2007. Al dia següent, vàrem fer la festa al nostre santet. De bon mati, partida de frontó que es va ajornar pel mal temps, però que de seguida es va organitzar un almorçar i una partida de trivial. Al migjorn, dinar de tota la colla a la Kàbila dels contrabandistes i per la vesprà concurs de disfresses i processo cívica pels carrers centrals del poble.

 

 

- JUNY –

 

El dissabte 7, el barri alacantí de Sant Blai, i desafiant el mal temps que feia, va celebrar les seves festes. Amb la filà dels cantabros, vàrem tocar amb dos filaes. Els primers ixquerem  amb les dones, tocant La rosa i el drac. Els segons, amb els homens La neta del manyà. El diumenge, tocarem dos voltes. Començarem amb la capitania mora dels nòmades i la unió musical de Cocentaina interpretant A un moro gran i Roperia Ximo. Desprès amb la filà askies i amb la banda de Xixona, Abenserraig. Aquesta última passà ens vam banyar un poc; són coses de l’ ofici.

 

 

- JULIOL –

 

Clavats de ple en estiu, el 19 de Juliol Juanito, Coloma i Higini, pujaren al poble valencià d’Oliva amb l’ Arraix del Campello. Acompanyant a la carrossa del capità, interpretaren Als xafigueiros. El mateix dia i ben entrada la nit, Pote, Jordi i Xesco van anar a Cocentaina a una entraeta. Les peces elegides per a l’ ocasió foren La blanca, Aralk i Xamarcai. El dia 26 ens sentim uns privilegiats. Quedem a les 9 del mati per a encetar les festes al nostre poble, es el dia de “La senyal”. Amb inquietud als cossos, comencem a tocar passacarrers enfilant-nos per el casc antic fins a l’ entrà del raval. En arribar, Juanito ens regala el ensordidor soroll d’un parell de masclets, peguem mitja volta i arribem fins la porta de l’ermita del raval, on ja està tot preparat per a començar.

 

- AGOST –

 

El dijous 14, encetarem la setmana de festes amb l’ aplec de colles a Xixona i el correfocs. A les 18 h. estaven citades totes les colles en la plaça i per no fer tan llarga l’ espera, degustaren els granissats i dolços xixonencs mentre ens reuníem totes les colles. Una vegada tots allí, començaren a eixir d’ una en una les colles participants, El tossal de Sant Vicent, L’ Aljub de Bocairent, L’ Arraix de El Campello, El Nuvolet de Mutxamel, El pinyol de Callosa d’ en Sarria, Sant Antoni d’ Alacant, El Rebuig D’ Alcoi, La lligassa D’ Atzeneta i per últim ixquerem els Arreplegats de Xixona. Cada colla amb uns passacarrers diferents i per uns itineraris diferents. En acabar, el punt d’ encontre era el castell de festes. Una vegada allí ens férem la foto de rigor, i començaren a baixar una a una fins l’ ajuntament. Allí els esperava la presidenta de la federació, mes contenta de lo normal, on els feia entrega d’un record per haver participat en l’ aplec. Quan ja estàvem totes les colles a la porta de l’ ajuntament, tocarem la nostra benvolguda peça “Els nanos de Xixona”. En acabar, tots junts aniguèrem al local dels músics per a sopar un panoli al mes pur estil xixonenc. Una vegada la panxa estava plena i arremullada, se’n anàrem al pont d’ Alacant per a començar el ja tradicional “Correfocs Xixonenc”, on grans i menuts gaudeixen del foc i la foscor, que inunda les artèries principals del poble. Al dia següent, encara amb la canya olent a pólvora, férem el “mini-concert” d’ Agost. Entre la presentació i el pregó de festes, tocarem quatre peces molt festeres. Per començar Olga, pasdoble de José Rafael Pascual dedicat a Olga Santamaría Encinas, fallera major de la comissió de Benirredrà, Gandia. Desprès Draps bruts, ballet que va compondré Paco Valor per a l’ alferesia 2.007 dels alcodians. Seguidament Palafox, marxa cristiana composada per Jose Rafael per al certamen D’ Altea de Colles. I per a acabar, la marxa mora A la colla.

 

El Dilluns 18, dimarts 19 i dijous 21 ixquerem per tots els carrers del poble acompanyants als nanos i gegants. Eixos cap-grossos, que deixen bocabadats a qualsevol xiquet però que molts pocs s’atreveix a aproximar-se. La dansa la vàrem tocar tres dies, dilluns 18, dimarts 19 i dimarts 26. El dimecres 20 va ser el torn per a la Dansà. Un dia en el que la plaça s’ ompli de banda a banda, amb els trages típics xixonencs. El dissabte 23, dia de l’entra, acompanyarem a els balladors i balladores de les danses de Xixona ballant la dansa, que varen traure els capitans dels llauradors al boato.

 

 

- SETEMBRE –

 

El divendres 5 va ser l’ entra en Villena. Jordi, Nestor i Juanito pujaren amb la colla El Tossal de Sant Vicent per a encetar l’ entra. Les peces interpretades foren Aixa i Xexena. El dissabte 6, ens estrenarem en Beneixama, poble en qual mai aviem pujat a tocar. Amb la capitania dels llauradors, tocarem Tabal i saragüells, Creu daura i Pas als maseros. El dimecres 10, en honor a la mare de deu de Loreto, Mutxamel estava en festes. Junt a la banda de Xixona, Juan, Feco, Adrian i Xesco acompanyaren als capitans del Pacos (capitania mora) interpretant la peça de José Rafael Pascual, Yalläba (xilava en moro). El divendres 12 hi havia feina. Per el mati, pujarem al poble del juguet, Ibi. En l’ entra cristiana tocarem acompanyant a un ballet de “jovenetes”, draps bruts. Per la vesprà, baixarem a Sant Joan. Acompanyant als barraquers, vam tocar per l’ avinguda principal passacarrers. En acabar, pujarem dalt d’ un escenari per a interpretar la marxa cristiana Molí de lluna i la marxa mora A la colla. Al dia següent, se’n aniguèrem a Atzeneta. Amb l’ esquadra els rabosers d’ Atzeneta, interpretarem la marxa que tenen dedicada amb el seu nom. El dissabte 20, la capital del turisme, Benidorm, va realitzar el X aplec de colles de la comunitat Valenciana i nosaltres no podíem faltar. Al mig dia, aniguèrem cap allà per a dinar. Desprès per la vesprà, revolta pel casc antic amb musica tradicional de passacarrers. Alguns components de la colla, no varen poder evitar la sensació de vore eixes platges meravelloses i van acabar amb calçotets dins la mar. Desprès, entrega de regals commemoratius al parc de l’ Aigüera, sopar i concerts fins a altes hores de la matinà.

 

 

- OCTUBRE –

 

El dia de la comunitat valenciana, va amaneixer trist i plujós. A les 10,30h. estàvem en l’ ajuntament per a començar la processo cívica fins l’ església vella, però com estava plovent i no podíem anar, ens clavarem amb tots els càrrecs polítics i els pocs assistents dins l’ ajuntament per a tocar la Muixeranga i comprovar la sonoritat acústica interna. En compte del 9 d’ Octubre, pareixia l’ inauguració de la casa consistorial (que ja va sent hora). El diumenge 12 baixarem al Campello per a tocar en l’ entra. Pote, Adrian, Víctor i Xesco, tocaren Adalil, una fanfàrria amb instruments de metall. Per un altre costat, Coloma, Nestor i Feco tocaren junt a la banda d’ Alacant, Mater dei i Xamarcai. Al dia següent, dilluns 13, Coloma i Xesco tornaren a baixar per a tocar altra vegada Adalil. El dissabte 18 ens avisaren per a pujar a Albaida i fer l’ entra de moros i cristians que s’ havia suspès el dia 9. A mesura que anàvem pujant el cel es feia negre com una bacora, i als 5 minuts d’ aparcar els cotxes comença a ploure com si s’ acabara el mon. Els festers Albaidencs no volien tornar a suspendre l’ entra, i les bandes de musica no volien tocar, resultat; discussions fortes i acalorades de festers i polítics contra components de banda. Nosaltres ixquerem quan ja estava parant, i no ens banyarem molt. Estrenarem Kel tenere, ballet que duia el capità moro davant d’ ell i que ens alegrà prou la vista.

 

 

- NOVEMBRE –

 

Enguany, aquest mes no em tingut cap acte. Això si, les classes de solfa, percussió i dolçaina han continuat el seu ritme habitual.

 

 

- DESEMBRE –

 

El dia 13 celebrarem el tan esperat “dinar de Nadal” de la colla. Ja de bon matí, baixarem a jugar un partit de futbol sala, on el equip de percussió i casats guanyaren als dolçainers. Una vegada acabat, almorçar per a baixar els nervis de l’ encontre i analitzar les jugades mes conflictives. Desprès d’ una bona dutxa, dinar a la Kàbila dels pirates. Entre marxes mores i cristianes, cotos i concurs de disfresses, s’ ens tirà la nit damunt. Quan ja el cos anava calent i la pluja havia amainat, férem un passacarrers fins la plaça, on visitarem llocs tant emblemàtics com la farmàcia de Julio i El pub de Julian. Desprès a sopar a la Kàbila i a vore el Barça-Madrid on el menys important era el futbol. Un dia complet per a una colla unida i uns aprenents excepcionals. El diumenge, Nestor, Feco, Coloma i Xesco,  baixaren a Alacant per a tocar en el mig any del barri de  Sant Blai amb els cantabros. Encara amb la canya humida del dia anterior, arrancarem amb Creu d’ Arsuf acompanyant la Real de Gandia. A mitjan recorregut comença a ploure fort i pararem. Els festers volien desfilar però amb els papers tots banyats, vam canviar a Creu Daura.

 

 

Açò es tot els que ens ha passat en aquest any. Avantatges i desventages d’ estar en la colla. Els pros i les contres de pertànyer al grup. Moments inoblidables i moments per a oblidar. Calors insuportables i freds polars. Al cap i a la fi, “MOMENTS COLLA”. Visca els Arreplegats.