REFLEXIONS D´UNA NOVA COMPONENT

LA COLLA, UN MóN PER DESCOBRIR

L’altre dia vam tenir la reunió de la Colla, més de quatre hores de reunió! Com ja us podeu imaginar, poques coses vam traure de profit, però entre altres coses, un component de la Colla, aquell que s’encarrega del manteniment de la pàgina web va dir que, després de molt de temps tenint un blog, no hi havia hagut ninguna persona que enviara noves idees, noves propostes, és a dir, no hi ha res de nou, a no ser que fóra ell mateix qui ho posara. Per això, em va proposar fer un article on explicar, com a aprenent que sòc, els motius que m’han mogut a formar part d’este grup.

No pare de pensar… Per què? La veritat és que no hi ha un perquè clar, no hi ha un únic motiu, són moltíssimes coses, és, no sé, un sentiment i unes ganes de formar-hi part impressionants.

 

Ja fa anys que m’haguera agradat formar part de la Colla però, per diversos motius que no venen al cas, no he pogut fer-ho fins ara. Em vaig motivar aquest estiu gràcies a un músic amic meu, ens vam jugar una nit de picar-nos a plis-plays  a que en un any aprenia a tocar “relativament” la dolçaina. Així que em vaig posar “mans a l’obra”, vaig anar a casa de mon tio Pope i li vaig demanar la seua dolçaina. Ací vé el millor, jo no sabia res de solfa així que, amb ajuda del meu cosí Kiko i de la meua germana Aida, vaig anar traent les notes de les partitures, el ritme i vaig començar a tocar, sola com la una, sense cap coneixement previ musical i sense saber com es bufava o com es posava la boca a la canya. Poc a poc, després de haver forrat a la farmacèutica (per ma mare la pobreta que sempre tenia mal de cap), vaig començar a traure cançonetes encara que el Sol i el La, no sonaven massa bé (la veritat, continuen sense sonar-hi, però que anem a fer-li…). Va aplegar setembre (em sembla) i em van convidar a anar-me’n en la Colla a Benidorm, així podria saber si veritablement m’interesava apuntar-m’hi o no. La veritat, si m’haguera faltat una espentadeta (que no era el cas) me l’hagueren donada; m’ho vaig passar “pipa” així que després vaig començar les classes de solfa.

Hui per hui, encara no toque res, sí, el mateix que tocava este estiu, però vulgues o no, el so que ix ara per la dolçaina és (només una mica) millor del d’abans (supose que serà que la canya és nova…) però ja sòc capaç de llegir els pentagrames sense ajuda del meu cosí i de la meua germana (que trist és dir-ho, però per als qui no ho sapien, tenen nou i onze anys respectivament).

Fa poc, un company meu em va regalar un CD de música festera, al CD es podien trobar cançons amb dolçaines i algunes de les partitures d’estes cançons així que les vaig imprimir i em vaig posar el CD… quina va ser la meua alegria al vore que era capaç de seguir la dolçaina llegint la partitura! Va ser una gran satisfacció, no em vaig picar perquè era dilluns o dimarts, perquè sinó…

En conclusió, estar en la Colla, és molt més que aprendre a tocar, és … formar part de la cultura, de la tradició, de Xixona. Hui per hui, no sòc ni capaç d’explicar els motius que em van moure a apuntar-m’hi (està clar que la nit de plis-plays està pendent i va ser un dels motors “d’arranque”) però per a mi, formar part de la Colla és gaudir de la música, de la festa, conèixer gent tant “guai” com ells i sobretot, viure-ho. Gràcies!

Bego